Incapacitació judicial: tot el que hauria de saber

Aquest procés persegueix la protecció dels drets i interessos de l’incapacitat, en l’àmbit personal i patrimonial i s’aconsegueix mitjançant l’obtenció d’una sentència en la qual es determina l’extensió i límits de la incapacitat. No hem de veure la incapacitació com una cosa perjudicial per a una persona sinó com a institució jurídica necessària per a la seva protecció. Li ho expliquem…

La incapacitat legal, també denominada incapacitat civil, és una situació jurídica d’una persona que, a causa de la seva situació sensorial, física o psicològica, és incapaç de regir sobre els seus béns o la seva pròpia persona. Per això, és necessari que una altra persona, sigui en forma de defensor judicial, curador o tutor, vetlli per la seva situació civil en qualsevol situació.

Què són els processos sobre capacitat?

Amb aquest nom comú, coneixem una sèrie de procediments judicials l’objecte dels quals és la persona, com a subjecte de drets i obligacions. I la seva finalitat és, precisament, determinar si una persona està en condicions de regir els seus interessos per si mateixa o si necessita algun tipus de suport, sota el prisma de la seva protecció (personal i/o patrimonial).

Són procediments judicials de caràcter civil dels quals han de conèixer els jutjats de primera instància de la residència del demandat (presumpte incapaç).

Quins tipus de processos sobre capacitat existeixen?

Sota aquest epígraf queden englobats els següents processos:

1r En primer lloc, el procés d’incapacitació en sentit estricte, l’objecte del qual és declarar en tal estat a persones que pateixen malalties o deficiències persistents de caràcter físic o psíquic, que els impedeixin governar-se per si mateixes (art. 200 del Codi Civil).

2n En segon lloc, el procés per a deixar sense efecte o modificar l’abast d’una incapacitat ja establerta amb anterioritat, fonamentat en l’existència de noves circumstàncies que suposin una modificació suficient de les condicions sota les quals es va decretar la incapacitat.

3r La declaració de prodigalitat (únicament es qüestiona la capacitat o no del presumpte incapaç per gestionar el seu patrimoni).

Qui participen en aquests judicis?

Les parts participants en aquests procediments es poden trobar en situació de legitimació activa (demandant) o de legitimació passiva (demandat).

  • En els procediments d’incapacitat estricta i de modificació de la incapacitat, la legitimació activa correspon:
  • Al presumpte incapaç
  • El cònjuge del presumpte incapaç o qui es trobi en una situació de fet assimilable
  • Els descendents, els ascendents o els germans del presumpte incapaç
  • Al Ministeri Fiscal, sempre que les persones abans esmentades no existissin o no l’haguessin sol·licitat
  • En els processos de prodigalitat només es reconeix legitimació activa a les següents persones:
  • El cònjuge, els descendents o ascendents que percebin aliments del presumpte pròdig o es trobin en situació de reclamar-los-hi i els representants legals de qualsevol d’ells
  • El Ministeri Fiscal, si no la demanessin aquests representants dels legitimats legalment
  • Quant a la legitimació passiva, l’ostenta sempre el presumpte incapaç o pròdig. I pot comparèixer per si mateix, amb la seva pròpia defensa i representació; si no ho fa, serà defensat pel Ministeri Fiscal, sempre que el procés no hagi estat promogut per la pròpia fiscalia. Si el procés és promogut pel Ministeri Fiscal i el presumpte incapaç no compareix per si mateix, el Tribunal designarà un defensor judicial

Procediment i sentència

El principi general i ineludible és que no és possible declarar la incapacitat d’una persona sense una sentència judicial (art. 199 del Codi Civil). La tramitació processal legalment prevista és el judici verbal, però amb contestació escrita i una sèrie d’especialitats, com són l’audiència als parents més pròxims del presumpte incapaç o l’examen directe d’aquest últim pel Tribunal, juntament amb els dictàmens pericials necessaris o pertinents en relació amb les pretensions de la demanda, sense l’emissió de la qual mai es decidirà sobre la incapacitació.

Si la sentència és estimatòria de la demanda, fixarà l’extensió i límits de la incapacitació, així com el règim de tutela i guarda al fet que hagi de quedar sotmès l’incapacitat; i, si es donen els supòsits per a això, també decidirà sobre la necessitat d’internament en un centre adequat. En el procediment de prodigalitat, la sentència determinarà els actes, -generalment d’índole econòmic o patrimonial-, que el pròdig no pot realitzar sense el consentiment de la persona que ha d’assistir-lo.

Si així s’hagués demanat en la demanda, la sentència també haurà de nomenar la persona o persones que hagin d’assistir o representar l’incapaç, prèvia audiència dels parents més pròxims.

Mesures cautelars

En aquest particular, l’òrgan judicial haurà d’adoptar, d’ofici o a instàncies del Ministeri Fiscal, les mesures que consideri convenients per protegir l’incapaç o el seu patrimoni. Això des que tingui coneixement de l’existència de la causa d’incapacitació. També poden adoptar-se, d’ofici o a instàncies de part, durant el transcurs del procés, abans que recaigui sentència.

En definitiva, la incapacitat legal, malgrat resultar un concepte complex, és un procés senzill en termes judicials però que requereix la presentació d’un gran nombre de proves i que requereix el seu temps. Per a això li oferim el nostre assessorament jurídic.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Share this post