fbpx

Informació d’Hisenda sobre la prestació de serveis realitzades per una persona física a través d’una societat professional o societats interposades

Hisenda ha fet pública una nota en la qual informa sobre la seva postura respecte a les denominades “societats interposades”.

Actualment, ens trobem que l’Agència Tributària està incrementant les inspeccions sobre les societats de professionals o d’artistes, ja que considera que moltes d’elles són instrumentals.

Les societats instrumentals i/o interposades són societats per a l’acompliment d’activitats que es duen a terme realment per persones físiques, però s’han constituït exclusivament pels seus avantatges fiscals. Solen ser societats que no tenen estructura i un sol administrador que és el qui duu a terme l’activitat i normalment la seva única activitat sol ser facturar a través d’ella els ingressos generats per l’administrador.

Hisenda no s’oposa a l’ús de societats per a dur a terme activitats professionals, ni tampoc per a adquirir béns que els socis utilitzin per a finalitats personals.

Nota de l’Agència Tributària

No obstant l’anterior, l’Agència Tributària ha publicat una nota informativa dirigida a advertir a contribuents i assessors sobre els riscos que es poden derivar quan s’interposen societats mercantils per persones físiques.

Una publicació que segueix la línia de la posició mantinguda per l’administració tributària en els últims Plans Anuals de Control Tributari i que amb certa freqüència són notícia en els mitjans de comunicació en afectar algun personatge de l’àmbit públic.

Tot i que aquesta estructura està perfectament permesa en l’ordenament jurídic espanyol, l’Agència Tributària argumenta com el seu ús pot implicar regularitzacions i sancions sempre que no es compleixin una sèrie de criteris generals que estan sent aplicats per l’administració en aquests casos.

En la seva nota informativa, l’AEAT se centra en dues classes de riscos; d’una banda analitza aquells associats a la interposició per part del contribuent de societats per al desenvolupament de les seves activitats professionals; i per l’altra, aborda els relatius a localitzar part del patrimoni de l’individu en societats de la seva titularitat.

Interposició de societats en el desenvolupament d’activitats professionals

Respecte a les societats a través de les quals es desenvolupin activitats professionals, Hisenda verificarà qui disposa dels mitjans humans i materials que permeten prestar els serveis. Si la societat no té estructura per a realitzar l’activitat (o bé tenint-ne no la destina a prestar aquests serveis), considerarà que existeix una simulació i que la societat només s’ha constituït perquè els seus beneficis tributin en l’impost sobre societats i no en l’IRPF (el tipus marginal del qual sol ser molt més alt).

No obstant això, en el cas que efectivament es conclogui que l’entitat disposa de mitjans personals i materials adequats i que ha intervingut realment en l’operació de prestació de serveis, l’anàlisi de la tributació correcta d’aquest tipus d’operacions ha d’anar dirigit a determinar si aquestes prestacions es troben valorades correctament conforme al previst en l’article 18 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats (d’ara endavant LIS). Quan l’administració tributària detecti la valoració incorrecta, la reacció consistirà en la regularització i, si escau, sanció d’aquells supòsits en els quals existeixi una reducció il·lícita de la càrrega fiscal en alguna de les parts vinculades derivada d’una valoració incorrecta de les operacions.

Regularització:

En aquest cas, quan es detecti una valoració incorrecta la inspecció actuarà de la forma següent:

  • Calcularà la quota de l’IRPF del soci (o socis) imputant-li la totalitat dels ingressos i despeses de la societat (és a dir, com si la societat no existís) i li imposarà sancions sobre la quantia deixada d’ingressar.
  • Al mateix temps, retornarà a la societat les quotes pagades en les seves liquidacions per l’impost sobre societats.

Atenció. En cas que la societat sí que disposi dels mitjans per a dur a terme l’activitat (per exemple, disposa de local, ordinadors, mobiliari, treballadors, etc.), Hisenda es limitarà a comprovar si la retribució que percep el soci pels seus serveis s’ha valorat a preus de mercat (sempre que el soci tingui almenys el 25% del capital i es consideri que hi està vinculat). A aquest efecte, aquesta condició es complirà (és a dir, es considerarà que la retribució s’ha valorat a preus de mercat) si, entre altres requisits, la seva quantia representa almenys el 75% del resultat comptable previ.

Societats amb béns no afectes

En altres ocasions els contribuents tracten de localitzar una part rellevant del seu patrimoni en societats de la seva titularitat. La tinença per part del soci de béns o drets a través d’una societat no és a priori una qüestió que de per si mateix sigui susceptible de regularització, sempre que la titularitat i l’ús d’aquest patrimoni es trobi emparat en el seu corresponent títol jurídic i s’hagi tributat conforme a la naturalesa veritable d’aquestes operacions. No obstant això, l’experiència ha permès perfilar un conjunt de riscos associats a l’amassament de rendes en estructures societàries que de vegades es manifesta en una certa confusió entre el patrimoni del soci i de la societat.

L’atenció de les necessitats del soci per part de la societat sol abastar tant la posada a la disposició d’aquell de diversos béns, entre els quals és freqüent trobar l’habitatge (habitatge habitual i habitatges secundaris) i els mitjans de transport (cotxes, iots, aeronaus, etc.), sense estar emparada en cap contracte d’arrendament o cessió d’ús; com la satisfacció de determinades despeses entre les quals es trobarien les associades a aquests béns (manteniment i reparacions) i altres despeses personals del soci (viatges de vacances, articles de luxe, retribucions del personal domèstic, manutenció, etc.).

En tots dos supòsits ens trobem amb conductes contràries a la norma que s’han d’evitar i que, normalment, es concreten a no registrar cap mena de renda en seu de la persona física (encara que el cost d’aspectes privats de la seva vida és assumit per la societat). Per part seva, en la societat l’únic registre respecte d’aquestes partides sol ser la deducció de la despesa i, si escau, la deducció de les quotes d’IVA suportades en l’adquisició de béns i serveis que, tenint directament com a destinataris a un particular fora d’una activitat econòmica, mai s’haguessin pogut deduir.  En altres ocasions la utilització pel soci d’un bé de la societat (generalment una casa, un vehicle, una embarcació o una aeronau) s’empara jurídicament en l’existència d’un contracte d’arrendament o cessió d’ús.

En aquests supòsits, a l’efecte de delimitar les possibles contingències fiscals, resulta determinant l’anàlisi dels contractes formalitzats, per a resoldre si amb l’existència d’un contracte, la valoració de la cessió és correcta conforme a l’article 18 de la LIS.

Cal fer una referència especial de conductes més greus que s’han detectat en les que s’aparenten contractes d’arrendament entre soci i societat, fins i tot de vegades acompanyades pretesament d’una prestació de serveis propis de la indústria hotelera, per a intentar emparar la deducció de les quotes d’IVA, la qual cosa ha portat en determinats casos a considerar l’existència de contractes simulats. O aquells altres en els quals es tracti de compensar en seu de la societat interposada els ingressos amb partides de despesa, com els esmentats anteriorment, no afectes de cap manera a l’exercici de l’activitat professional per part de l’obligat tributari i que es corresponen amb despeses o inversions pròpies de la seva esfera particular.

En definitiva, totes aquestes conductes podrien portar aparellades contingències regularitzables en els impostos sobre la renda de les persones físiques, l’impost sobre societats, l’impost sobre el valor afegit i l’impost sobre el patrimoni.

En concret:

  • Si la cessió dels béns s’ha fet sense contracte, Hisenda podrà imputar als socis vinculats (és a dir, a aquells que ostenten almenys un 25% del capital) un rendiment del capital mobiliari (com a dividend o retribució dels fons propis), que es quantificarà pel valor de mercat d’aquesta cessió.
  • Les despeses generades per aquests béns (amortitzacions, reparacions, consums, etc.) es consideraran no deduïbles, ja que es tracten de béns que no estan afectes a l’activitat.
  • En cas que existeixi un contracte de cessió dels béns, Hisenda comprovarà que la societat ha computat un ingrés per lloguer i que s’ha valorat a preus de mercat. En aquest cas, les despeses generades pels béns cedits sí que es consideraran fiscalment deduïbles.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Comparteix l’article


Esta web utiliza las cookies _ga/_utm propiedad de Google Analytics, persistentes durante 2 años, para habilitar la función de control de visitas únicas con el fin de facilitarle su navegación por el sitio web. Si continúa navegando consideramos que está de acuerdo con su uso. Podrá revocar el consentimiento y obtener más información consultando nuestra Política de cookies Mas información

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca