fbpx

Les claus del nou ingrés mínim vital

L’informem que al BOE del dia 1 de juny s’ha publicat el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s’estableix l’ingrés mínim vital, mitjançant una prestació no contributiva de la Seguretat Social, i amb efectes des de l’1 de juny de 2020.

La norma té per objecte la creació i regulació de l’ingrés mínim vital (d’ara endavant, IMV) com a prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que visquin soles o integrades en una unitat de convivència, quan es trobin en una situació de vulnerabilitat per falta de recursos econòmics suficients per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques.

L’IMV es configura com el dret subjectiu a una prestació de naturalesa econòmica que garanteix un nivell mínim de renda als qui es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica en els termes que es defineixen en el present RDL 20/2020. A través d’aquest instrument es persegueix garantir una millora d’oportunitats reals d’inclusió social i laboral de les persones beneficiàries.

En desenvolupament de l’article 41 de la Constitució Espanyola, i sense perjudici de les ajudes que puguin establir les comunitats autònomes en l’exercici de les seves competències, l’ingrés mínim vital forma part de l’acció protectora del sistema de la Seguretat Social com a prestació econòmica en la seva modalitat no contributiva.

Què és l’ingrés mínim vital (IMV)?

Es tracta d’una prestació no contributiva de caràcter subjectiu i intransferible per a aquelles llars que es trobin en situació de pobresa severa, actualment agreujada per la pandèmia del coronavirus.

El seu pagament serà mensual, en 12 pagues i es percebrà mentre existeixin els motius que van portar a la seva concessió.

Beneficiaris d’aquesta prestació

Hi haurà un titular del dret, però es destinarà a la “unitat de convivència“, nou concepte que es recull en aquest RDL per a referir-se als membres de la llar, formada per les persones que viuen juntes, unides per vincle familiar o com a parella de fet, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, o adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent. El fet de viure junts implica que algunes despeses es comparteixen i per això s’adapta la quantitat a cobrar.

Es considera que una família és vulnerable quan la seva renda mensual sigui inferior, en els termes establerts en l’article 18, almenys en 10 euros, a la quantia mensual de la renda garantida amb aquesta prestació que correspongui en funció de la modalitat i del nombre de membres de la unitat de convivència en els termes de l’article 10.

Requisits dels titulars de la “unitat de convivència”:

– Tenir entre 23 i 65 anys i portar almenys tres anys constituït com a llar. S’ha posat el límit en els 65 anys perquè amb aquesta edat ja es perceben les pensions no contributives (462 euros mensuals com a mínim).

– Tenir 18 anys si el sol·licitant té menors a càrrec, constituïts com a llar almenys un any.

– Si els beneficiaris viuen sols, s’hauran de trobar emancipats des d’almenys, tres anys abans.

En els casos en què el titular d’aquesta prestació es trobi en situació de desocupació, se li exigirà que estigui inscrit com a demandant d’ocupació.

En un mateix domicili hi podrà haver un màxim de dos titulars.

Per a tots els tipus de llar, es requerirà almenys un any ininterromput de residència legal i efectiva a Espanya, excepte en les situacions de violència de gènere, tràfic i explotació sexual.

També podran accedir a l’ingrés mínim aquelles dones víctimes de maltractament que hagin abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyades dels seus fills i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat.

Aquests col·lectius especials hauran d’acreditar aquesta condició a través d’un informe emès pels serveis que les atenen o pels serveis socials públics. A més, en el reglament de desenvolupament de la llei s’establiran excepcions al requisit d’inscripció com a demandant d’ocupació.

No podran ser beneficiàries de la prestació de l’ingrés mínim vital els usuaris d’una prestació de servei residencial, de caràcter social, sanitari o soci sanitari, amb caràcter permanent i finançada amb fons públics, excepte en el supòsit de dones víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual, així com altres excepcions que s’estableixin reglamentàriament.

Rendes a tenir en compte

Les regles per al còmput de les rendes que es tenen en compte es recullen en l’article 18.

L’ingrés mínim vital està dissenyat de manera que completa les rendes preexistents (entre altres, les salarials) fins al llindar garantit per a cada tipus de llar. Si no es compta amb rendes, s’asseguraria la totalitat del llindar garantit; però si se’n disposa, es cobriria la diferència entre el llindar garantit i la renda ja existent.

Es pren com a referència les declaracions d’Hisenda de l’any anterior; no obstant això, a causa de les conseqüències econòmiques que ha provocat la Covid-19, en la disposició transitòria 3a  es permet l’accés d’aquest col·lectiu tenint en compte els ingressos proporcionals corresponents al període de temps transcorregut d’enguany.

Es mesurarà el nivell de renda i el nivell de patrimoni immobiliari, sense comptar l’habitatge habitual i financer establert en l’article 18.5

Límits de patrimoni en 2019 per accedir a l’ajuda en 2020

Aquests llindars estan vinculats als de l’ingrés mínim vital i parteixen de la base de tres vegades la pensió contributiva (16.614) amb multiplicadors com més grans siguin les unitats de convivència (annex II).

Unitats de convivènciaLímits de patrimoni
Un adult16.614,00 €
Un adult i un nen23.259,60 €
Un adult i dos nens29.905,20 €
Un adult i tres nens o més36.550,80 €
Dos adults23.259,60 €
Dos adults i un nen29.905,20 €
Dos adults i dos nens36.550,80 €
Dos adults i tres nens o més43.196,40 €
Tres adults29.905,20 €
Tres adults i un nen36.550,80 €
Tres adults i dos nens43.196,40 €
Quatre adults36.550,80 €
Quatre adults i un nen43.196,40 €
Altres famílies43.196,40 €

Veiem que el límit de patrimoni augmenta en funció del nombre de persones de la unitat de convivència. És de 16.614 euros per a una persona que visqui sola, i s’anirà incrementant per cada membre addicional fins a un màxim de 43.196 euros.

Aquesta prestació és compatible amb ajudes socials com beques o ajudes per a l’estudi, ajudes per habitatge, ajudes d’emergència i altres de similars, i també amb les rendes socials autonòmiques. I respecte al lloguer de l’habitatge, el reglament de la Llei contemplarà possibles increments de la quantitat a percebre en l’IMV quan s’acreditin despeses de lloguer de l’habitatge habitual.

Quantia de la prestació

L’ingrés mínim vital parteix d’una àmplia tipologia de llars (en funció del nombre de membres i de si són monoparentals) i estableix un nivell de renda garantida diferent per a cada tipus de llar. El nivell mínim, que correspon a les llars unipersonals, és de 5.538 euros l’any, l’equivalent a una pensió no contributiva. A partir d’aquesta quantia s’estableix un coeficient addicional per cada membre de la llar (0,3 per cada adult/menor) i un benefici per a les llars monoparentals (plus 0,22), d’acord amb la següent taula:

Ancoratge de la renda garantida
(1)
Escala d’increments
(2)
Renda garantida
(3=1*2)
Un adult553815538
Un adult i un nen1,3 + 0,22 =
1,52

8418
Un adult i dos nens1,6 + 0,22 =
1,82

10080
Un adult i tres nens o més1,9 + 0,22 =
2,12

11741
Dos adults1,37200
Dos adults i un nen1,68861
Dos adults i dos nens1,910523
Dos adults i tres nens o més2,212184
Tres adults1,68861
Tres adults i un nen1,910523
Tres adults i dos nens2,212184
Quatre adults1,910523
Quatre adults i un nen2,212184
Altres famílies2,212184

5.538 = una anualitat de pensió no contributiva

S’incrementa en 0,3 per cada adult/menor i s’afegeix un plus (0,22) per a llars monoparentals

No es tracta d’una quantia fixa, sinó d’un complement fins a arribar al mínim establert.

S’estableixen 14 tipus de llar amb llindars diferents de renda, amb especial atenció a les famílies monoparentals.

TIPOLOGIAIMPORT
Un adult462
Un adult i un nen700 + 100 si és família monoparental
Un adult i dos nens838 + 100 si és família monoparental
Un adult i tres nens o més977 + 100 si és família monoparental
Dos adults600
Dos adults i un nen738
Dos adults i dos nens877
Dos adults i tres nens o més1015
Tres adults738
Tres adults i un nen877
Tres adults i dos nens1015
Quatre adults877
Quatre adults i un nen1015
Altres famílies1015

Com veiem, el mínim per a una llar d’una sola persona està en 462 euros per 12 pagues, que és l’equivalent a la prestació no contributiva de la Seguretat Social (395,60 euros per 14 pagues). A partir d’aquesta quantia, s’aplica una sèrie coeficients multiplicadors, en funció de la mena de família i del nombre de menors, amb especial atenció a les famílies monoparentals (80% són dones).

La quantia de la prestació es modificarà si canvien les circumstàncies personals, econòmiques o patrimonials del beneficiari de l’ingrés mínim vital, o d’algun dels membres de la unitat de convivència.

Sol·licitud de la prestació

Durant el mes de juny, la Seguretat Social concedirà “d’ofici” aquesta prestació per a les llars ja catalogades en pobresa extrema: s’estimen unes 100.000, especialment persones que rebin prestació amb fill a càrrec.

A través d’un sistema multicanal es treballarà amb organismes autonòmics i locals, com els ajuntaments, els qui millor poden identificar les llars necessitades per arribar a més llars.

A partir del 15 de juny es podrà sol·licitar a través del portal de la Seguretat Social. També es podrà enviar la sol·licitud per correu ordinari. La Seguretat Social té tres mesos per respondre, i si en aquest termini no respon, la sol·licitud s’entén denegada.

A més, per facilitar informació als possibles beneficiaris, es posarà en marxa un telèfon 900 i un simulador en la pàgina web de la Seguretat Social, on també es podran consultar dubtes a través de l’assistent virtual.

Se signaran convenis amb les comunitats autònomes i les entitats locals perquè puguin ajudar les persones interessades a realitzar la sol·licitud.

Serà necessari presentar els següents documents (art. 19):

– DNI, llibre de família, o certificat de naixement.

– Per acreditar la residència legal a Espanya: inscripció en el registre central d’estrangers, targeta de familiar de ciutadà de la Unió Europea o autorització de residència.

– Per acreditar el domicili a Espanya: certificat d’empadronament.

– Per acreditar l’existència de la unitat de convivència: certificat d’empadronament o llibre de família, certificat del registre civil, o inscripció en el registre de parelles de fet.

No serà necessari acreditar els ingressos i el patrimoni: la realitzarà de manera automàtica l’Institut Nacional de la Seguretat Social comptant amb la informació de la Hisenda Pública. Tampoc serà necessari haver presentat la declaració de la renda.

Data de cobrament de la prestació

A final del mes de juny es farà l’ingrés a les famílies a les quals, d’ofici, es reconegui aquesta prestació.

Totes les sol·licituds que es cursin des del 15 de juny fins al 15 de setembre es cobraran amb efecte retroactiu a 1 de juny.

Rendes bàsiques d’inserció de les CCAA

La renda mínima nacional serà el mínim; les prestacions de renda mínima de les comunitats autònomes que ja en disposen seran complementàries i subsidiàries a l’estatal. Això comportarà que les autonomies hagin de redefinir les seves prestacions partint del mínim estatal garantit, decidint on complementen o si se centren en un col·lectiu que no quedi cobert per l’IMV, adaptant-lo als diferents nivells de preus que existeixen en uns territoris i altres, o bé per complementar, per exemple, l’habitatge o per altres circumstàncies que les CCAA considerin.

La gestió d’aquest ingrés mínim vital es farà per part del Govern central, a excepció de País Basc i Navarra: pel seu règim foral, seran qui gestionin aquesta prestació. Catalunya i la Comunitat Valenciana han demanat també la seva gestió.

Vegeu els programes vigents en les distintes comunitats autònomes.

Possibilitat de treballar durant el cobrament d’aquesta prestació

Es podrà treballar sempre que amb aquests nous ingressos, tant els laborals com els obtinguts pels autònoms, no se superi el llindar de renda establert com a mínim per a la llar en qüestió.

En el supòsit que el titular trobi feina, part del seu salari estarà transitòriament exempt en el càlcul de la prestació. I si el titular ja treballa i s’incrementa el seu salari, la quantia de la prestació es reduirà en una quantia inferior. No s’inclou en aquest RDL, però aclareix que es desenvoluparà en un reglament posterior.

Itineraris d’ocupació i segell social

Com ja s’ha indicat, un dels objectius d’aquest ingrés mínim vital és que sigui una situació transitòria cap a una cerca activa d’ocupació. Per això, per poder-se beneficiar d’aquesta prestació s’estableix l’obligació de complir amb itineraris laborals o d’inclusió, que es definiran a partir de convenis amb autonomies i ajuntaments.

També es crea el segell social: una acreditació per a les empreses privades que ajudin als col·lectius vulnerables amb descompte en compres a través de la targeta social digital, que permetin la seva integració en el mercat laboral o que incorporin en les seves plantilles persones beneficiàries d’aquesta prestació. Fins i tot hi haurà incentius de Seguretat Social per a la contractació dels beneficiaris. El RDL remet la regulació d’aquest segell social al seu desenvolupament reglamentari.

Targeta social digital

Es crea la targeta social digital amb l’objectiu de millorar i coordinar les polítiques de protecció social impulsades per les diferents administracions públiques. 

Altres avantatges de cobrar l’IMV

El beneficiari de l’IMV té dret a l’exempció de les taxes universitàries per l’estudi de títols oficials almenys durant el curs 2020/2021.

I també a l’exempció de l’aportació dels usuaris a la prestació farmacèutica ambulatòria.

Suspensió del dret

L’art. 14 recull les causes per les quals es pot suspendre el cobrament de l’ingrés mínim vital, que són:

  • Pèrdua temporal d’alguns dels requisits establerts.
  • Incompliment temporal o indicis d’això per part del titular del dret o d’algun dels membres de la unitat de convivència de les obligacions assumides en accedir a la prestació, obligacions recollides en l’art. 33.
  • Trasllat a l’estranger per un període, continuat o no, superior a 90 dies naturals a l’any, sense haver-ho comunicat a l’entitat gestora amb antelació ni estar degudament justificat.

Si les causes de la suspensió persisteixen durant un any, el dret a la prestació s’extingirà.

Extinció del dret

Es deixarà de percebre aquesta prestació per:

  • Defunció del titular del dret. Si un altre membre de la unitat de convivència compleix amb els requisits per a ser titular, es podrà presentar una nova sol·licitud en el termini de tres mesos des de la defunció.
  • Pèrdua definitiva d’algun dels requisits.
  • Resolució d’un procediment sancionador.
  • Sortida de l’estat sense comunicació (art. 14.2).
  • Incompliment reiterat de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica per compte propi (art. 8.4).

Prestació econòmica transitòria d’ingrés mínim vital durant 2020

La disposició transitòria 1a del RDL 20/2020 determina la prestació transitòria de l’ingrés mínim vital durant 2020, per als beneficiaris de l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec, sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33%, que compleixin determinats requisits i l’assignació econòmica dels quals sigui inferior a l’import de la prestació de l’ingrés mínim vital. Aquesta prestació transitòria serà incompatible amb la percepció de l’assignació econòmica per fill o menor acollit a càrrec, sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33%: no es podrà cobrar l’ingrés mínim vital si existeix el mateix causant o beneficiari. No obstant això, hi ha la possibilitat d’opció per una d’elles.

La disposició transitòria 7a regula la integració de la prestació per fill o menor a càrrec en la prestació de l’ingrés mínim vital. Des de l’1 de juny de 2020, no es podran presentar noves sol·licituds per a l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33%, sense perjudici dels beneficiaris que a 31 de desembre de 2020 no compleixin els requisits per ser beneficiaris de l’ingrés mínim vital, que podran exercir el dret d’opció per tornar a l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec del sistema de la Seguretat Social.

A partir del 31 de desembre de 2020, els beneficiaris que mantinguin els requisits que van donar lloc al reconeixement de la prestació transitòria passaran a ser beneficiaris de l’ingrés mínim vital. 

Reintegrament de les prestacions indegudament percebudes

L’INSS podrà revisar d’ofici les prestacions que s’estiguin percebent i declarar o exigir la devolució del percebut indegudament en els supòsits que s’hagin extingit les causes per la qual va ser concedit, o quan l’import a percebre sigui inferior a l’import percebut. 

Infraccions i sancions

L’article 34 recull quines infraccions es poden aplicar als subjectes responsables: infraccions lleus, com no lliurar la documentació requerida; infraccions greus, en cas de no comunicar possibles canvis en la situació de la llar; o infraccions molt greus, com pot ser actuar fraudulentament amb la finalitat d’obtenir prestacions indegudes o superiors a les que corresponguin.

La sanció va d’una simple prevenció en el primer cas a la pèrdua de l’ajuda i el pagament d’una quantia equivalent a sis mesos.

Comissió de seguiment Consell Consultiu

L’article 30 recull la creació de la Comissió de seguiment de l’aplicació de l’ingrés mínim vital i les seves corresponents funcions, la qual estarà presidida pel Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i comptarà amb la presència del Secretari d’Estat de Seguretat Social, a la qual se sumarà un Consell Consultiu de l’ingrés mínim vital, com a òrgan de cooperació amb les entitats del Tercer Sector d’Acció Social.

També es crea el Consell Consultiu, com a òrgan de consulta i participació amb les entitats del Tercer Sector d’Acció Social i les organitzacions sindicals i empresarials.

El resultat de l’ingrés mínim vital i de les diferents estratègies i polítiques d’inclusió serà avaluat anualment per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), mitjançant l’emissió de la corresponent opinió.

Inclusió en el Registre de Prestacions Socials Públiques

D’acord amb la disposició addicional 2a, les prestacions de l’ingrés mínim vital s’inclouen en el Registre de Prestacions Socials Públiques. 

Modificació de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS)

La disposició final 4a modifica diferents articles de la LGSS per a adequar aquesta nova prestació al Sistema General de la Seguretat Social. D’entre aquestes modificacions, destaquem la de l’article 42.1.c, per a incloure la prestació de l’ingrés mínim dins de l’acció protectora del sistema de la Seguretat Social i així incorporar les obligacions de facilitació de dades necessàries per al reconeixement, gestió i supervisió de la prestació per part del Ministeri d’Hisenda, comunitats autònomes, diputacions forals, Ministeri de l’Interior, mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, Institut de Gent Gran i Serveis Socials i organismes competents autonòmics.

També es dóna nova redacció als arts. 351, 352 i 353 LGSS, que enumeren les prestacions familiars no contributives, l’assignació econòmica de fill o menor a càrrec i les seves quanties.

Futur reglament d’aplicació

Amb la disposició final 10a s’obre la possibilitat de la redacció d’un reglament que fixi les condicions per a situacions individuals de caigudes d’ingressos en un any, i perquè l’afectat no hagi d’esperar tot l’any.

Vegeu: presentació de l’ingrés mínim vital (PDF)

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Share this post


Esta web utiliza las cookies _ga/_utm propiedad de Google Analytics, persistentes durante 2 años, para habilitar la función de control de visitas únicas con el fin de facilitarle su navegación por el sitio web. Si continúa navegando consideramos que está de acuerdo con su uso. Podrá revocar el consentimiento y obtener más información consultando nuestra Política de cookies Mas información

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca