En la nova Llei de secrets empresarials, es reconeix el secret empresarial com qualsevol informació o coneixement, entre els quals s’inclouen el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer, que reuneixi les condicions següents: que sigui secret, en el sentit que, en el seu conjunt o en la configuració i reunió necessàries dels seus components, no és generalment conegut per les persones pertanyents als cercles en què normalment s’utilitzi el tipus d’informació o coneixement en qüestió, ni fàcilment accessible per a elles; que tingui un valor empresarial, sigui real o potencial, precisament per ser secret, i hagi estat objecte de mesures raonables per part del seu titular per a mantenir-lo en secret.

Si bé, titular d’un secret empresarial, que és qualsevol persona física o jurídica que legítimament n’exerceixi el control, estenent-se, enfront de qualsevol modalitat d’obtenció, utilització o revelació de la informació constitutiva d’aquell que resulti il·lícita o tingui un origen il·lícit. Però quan té aquest caràcter il·lícit?

Perquè l’obtenció d’un secret empresarial constitueixi una violació, principalment, ha de faltar el consentiment del titular. A més, s’ha de produir una conducta no autoritzada dels documents, objectes, materials, substàncies, fitxers electrònics o altres suports, que continguin el secret empresarial o a partir dels quals es pugui deduir. És a dir, qualsevol comportament que es prevegi contrari a les pràctiques comercials lleials.

Si existeix un deure de confidencialitat de no revelar el secret o una obligació contractual o qualsevol altra que limiti la utilització del secret empresarial i s’infringeix, sense consentiment del titular, fent que perdi el seu control, també constituirà violació.

Els tercers d’un secret empresarial que l’hagin obtingut i, l’utilitzin o el revelin, de qui anteriorment, ja l’estava utilitzant o revelant il·lícitament, resultarien, igualment, infractors. Això és, aquell que obtingui, utilitzi o reveli el secret empresarial, coneixent o quan s’entengui que havia de conèixer, que el va obtenir, directament o indirecta, de qui ja l’utilitzava o va revelar de forma il·lícita, violarà la Llei de secrets empresarials.

Finalment, constitueix violació de secrets empresarials la producció, oferta o comercialització, importació, exportació o emmagatzematge de mercaderies infractores.

Això és, aquells productes i serveis el disseny dels quals, característiques, funcionament, procés de producció, o comercialització es beneficien de manera significativa d’un secret empresarial i que, al seu torn, hagin estat obtinguts, utilitzats o revelats de forma il·lícita, quan la persona que les realitzi sàpiga o, en les circumstàncies del cas, hagués d’haver sabut que el secret empresarial que incorporen s’havia utilitzat de forma il·lícita.