Com cada any, el pròxim dia 1 de juliol l’Agència Tributària posarà en marxa la campanya de l’impost sobre societats 2018, que presenta algunes novetats significatives i obligacions de caràcter formal que hem de saber.

Com cada any, el pròxim dia 1 de juliol l’Agència Tributària posarà en marxa la campanya de l’impost sobre societats 2018, que presenta novetats importants i obligacions de caràcter formal que hem de saber.

El termini de presentació es manté amb caràcter general dins dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. No obstant l’anterior, si el període impositiu coincideix amb l’any natural, i es produeix la domiciliació del pagament del deute tributari, el termini per a aquesta domiciliació bancària és del 01-07-2019 al 20-07-2019, tots dos inclusivament, si bé es pot realitzar en l’entitat de dipòsit que actuï com a col·laboradora en la gestió recaptatòria (banc, caixa d’estalvi o cooperativa de crèdit) situada en territori espanyol en la qual es trobi obert al seu nom el compte en la qual es domicilia el pagament. En els supòsits de domiciliació bancària els pagaments s’entenen realitzats en la data de càrrec en compte de les domiciliacions, i es considera com a justificant de l’ingrés l’expedit per l’entitat de dipòsit.

Tot això, sense perjudici dels terminis de presentació de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

Atenció. Recordi que tindrà caràcter obligatori per als contribuents, la presentació per via electrònica a través d’Internet dels models 200 i 220, independentment de la forma o denominació que adopti el subjecte passiu de l’impost.

Qui estan subjectes a l’impost sobre societats?

La subjecció a l’impost la determina la residència en territori espanyol. Es consideraran residents en territori espanyol les entitats en les quals concorri algun dels següents requisits:

1. Que s’haguessin constituït conforme a les lleis espanyoles.
2. Que tinguin el seu domicili social en territori espanyol.
3. Que tinguin la seu de direcció efectiva en territori espanyol.

A aquest efecte, s’entendrà que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori espanyol quan en ell radiqui la direcció i control del conjunt de les seves activitats.

L’administració tributària podrà presumir que una entitat radicada en algun país o territori de nul·la tributació o considerat com a paradís fiscal té la seva residència en territori espanyol quan els seus actius principals, directament o indirecta, consisteixin en béns situats o drets que es compleixin o exercitin en territori espanyol, o quan la seva activitat principal s’hi desenvolupi, tret que aquesta entitat acrediti que la seva direcció i efectiva gestió té lloc en aquell país o territori, així com que la constitució i operativa de l’entitat respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives diferents de la simple gestió de valors o altres actius.

Concretament, seran contribuents de l’impost, quan tinguin la seva residència en territori espanyol:

Tota classe d’entitats, sigui quina sigui la seva forma o denominació, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia, excepte les societats civils que no tinguin objecte mercantil.

Els contribuents seran gravats per la totalitat de la renda que obtinguin, amb independència del lloc on s’hagués produït i sigui quina sigui la residència del pagador.

Qui estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats?

Estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats tots els contribuents d’aquest, amb independència que hagin desenvolupat o no activitats durant el període impositiu i que s’hagin obtingut o no rendes subjectes a l’impost.

Per tant, circumstàncies com que l’entitat romangui inactiva o que, tenint activitat, no s’hagin generat rendes sotmeses a tributació com a conseqüència d’aquesta activitat, no eximeixen al contribuent de l’obligació de presentar la preceptiva declaració.

Concretament, les entitats sense ànim de lucre, col·legis professionals, associacions empresarials, cambres oficials, sindicats de treballadors i partits polítics, entre altres, estaran obligats a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

Com a úniques excepcions a l’obligació general de declarar, la normativa vigent contempla les següents:

• Les entitats declarades totalment exemptes per l’article 9.1 de la Llei de l’impost sobre societats o que els sigui aplicable el règim d’aquest article.
• Les entitats parcialment exemptes a què es refereix l’article 9.3 de la Llei de l’impost sobre societats que compleixin els següents requisits:
• Que els seus ingressos totals no superin 75.000 euros anuals.
• Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin 2.000 euros anuals.
• Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.
• Les comunitats titulars de muntanyes veïnals en mà comuna respecte d’aquells períodes impositius en què no tinguin ingressos sotmesos a l’impost sobre societats, ni incorrin en cap despesa, ni realitzin les inversions que donen dret a la reducció en la base imposable específicament aplicable a aquests contribuents.

Atenció. Tingui present que des del 01-01-2016, les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil, tributaven en règim d’atribució de rendes en l’IRPF, passen a ser contribuents de l’impost sobre societats. No obstant això, continuaran tributant per l’IRPF, les societats civils que realitzin activitats agrícoles, ramaderes, forestals, pesqueres, mineres, així com les professionals en el sentit de la Llei 2/2007, de societats professionals.

Quin és el període impositiu i la meritació de l’impost?

Regla general

El període impositiu, al qual s’ha de referir la declaració de l’impost sobre societats, coincideix amb l’exercici econòmic de cada entitat.

Regles particulars

Encara que no hagi finalitzat l’exercici econòmic, el període impositiu s’entén conclòs en els següents casos:

• Quan l’entitat s’extingeixi. S’entén produïda l’extinció quan tingui lloc l’assentament de cancel·lació de la societat en el Registre Mercantil, amb l’obligació de presentat la seva declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a aquest assentament de cancel·lació.
• Quan hi hagi hagut un canvi de residència de l’entitat resident en territori espanyol a l’estranger.
• Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la no subjecció a l’impost sobre societats de l’entitat resultant.
• Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la modificació del seu tipus de gravamen o l’aplicació d’un règim tributari especial.

En cap cas, el període impositiu pot excedir de dotze mesos.

En resum:

La durada del període impositiu pot ser:

• Dotze mesos
  • coincident amb l’any natural
  • no coincident amb l’any natural
• Inferior a dotze mesos

En qualsevol cas, els contribuents de l’impost sobre societats hauran de presentar una declaració independent per cada període impositiu.

Pel que respecta a la meritació, l’impost sobre societats es merita l’últim dia del període impositiu.

Principals novetats per a la declaració de l’exercici 2018

En relació amb l’impost sobre societats corresponent a l’exercici 2018 s’han aprovat novetats que són objecte d’incorporació en el model de declaració, tot això sense perjudici dels terminis de presentació i peculiaritats de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

Entre altres novetats, podem destacar:

Programa d’ajuda de la declaració de l’IS

A partir de l’1 de juliol del 2019 el programa d’ajuda PADIS del model 200 ja no estarà disponible i serà substituït per un formulari d’ajuda (Societats web) per a períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener del 2018.

Excepcions a l’obligació de retenir i d’ingressar a compte

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2018, s’estableix un nou supòsit d’excepció a l’obligació de retenir. No hi ha obligació de retenir respecte de les quantitats satisfetes als fons de pensions pels fons de pensions oberts com a conseqüència del reintegrament o mobilització de participacions dels fons de pensions inversors o dels plans de pensions inversors. També, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2018, s’adapten determinats preceptes a la LIS o a la normativa financera a què es refereixen.

Reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles 

S’introdueixen, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2018, modificacions en la regulació d’aquesta reducció i en el seu règim transitori (article 23 i disp. transitòria vintena LIS), per a adaptar la seva regulació als acords adoptats en el si de la Unió Europea i de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) respecte als règims coneguts com «patent box», en particular per a observar el que s’estableix en l’informe relatiu a l’acció 5 del conegut com a Pla BEPS de l’OCDE, informe que recull l’anomenat «nexus approach» (criteri del nexe) com a criteri per a configurar un règim preferencial d’intangibles que no resulti perjudicial conforme a aquest estàndard internacional.

D’una banda, s’especifica que només les rendes positives són les que tenen dret a la reducció en la base imposable (abans s’esmentava només a rendes sense diferenciar entre positives o negatives). D’altra banda, s’actualitzen els supòsits en els quals es pot aplicar la reducció. En concret, per la cessió del dret d’ús o d’explotació, per les patents, models d’utilitat, certificats complementaris de protecció de medicaments i de productes fitosanitaris, dibuixos i models, o de programari avançat registrat que hagi estat obtingut com a resultat de projectes de R+D.

Si en un període impositiu s’obtenen rendes negatives, aquestes es reduiran quan no superin l’import de les rendes positives integrades en períodes impositius anteriors que haguessin aplicat la reducció.

Es regula un règim transitori d’aplicació per als actius intangibles del contribuent disponibles amb anterioritat a 1 de juliol del 2016.

Despesa fiscalment no deduïble. AJD hipoteques

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 10 de novembre del 2018, s’estableix un nou supòsit de despesa fiscalment no deduïble en establir-se que no tindrà la consideració de despesa fiscalment deduïble el deute tributari de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, modalitat actes jurídics documentats, documents notarials, en els supòsits a què es refereix el paràgraf segon de l’article 29 del text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, és a dir, operacions de préstecs hipotecaris.

També haurem de tenir en compte les possibles deduccions de la quota i altres beneficis previstos per la normativa fiscal que siguin aplicables, i cal recordar especialment els establerts per a les empreses de reduïda dimensió (ERD) si la xifra de negocis és inferior a 10 milions d’euros (llibertat d’amortització, amortització accelerada, reserva d’anivellament, pèrdua per deterioració dels crèdits per insolvències de deutors, etc.).

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Una salutació cordial,