fbpx

La pòlissa de crèdit per a la bestreta de factures

Algunes pimes tenen dificultats per obtenir finançament en forma de pòlissa de crèdit, “factoring” o descompte comercial. En aquests casos poden acudir a una pòlissa de crèdit per a la bestreta de factures.
Moltes empreses cobren per transferència a 30 o 60 dies (o fins i tot a més, encara que la llei limiti el termini de pagament a 60 dies), i no disposen de cap document per poder negociar bestretes amb la banca (com per exemple pagarés o rebuts domiciliats). Això dificulta el seu accés a finançament, ja que no poden utilitzar el descompte per no disposar dels documents indicats.

També els és difícil accedir a la bestreta de factures. Els bancs són reticents a aquest producte, pel seu risc (no poden reclamar de forma executiva contra el deutor) i per la dificultat de control (una vegada arribat el venciment no els és fàcil verificar l’ingrés realitzat pel pagador).

D’altra banda, es pot donar el cas que aquestes mateixes empreses no puguin accedir a una pòlissa de crèdit en compte corrent. Els bancs també són restrictius amb aquest instrument de finançament, ja que, atès que el compte corrent lligat a la pòlissa admet qualsevol tipus de càrrec, pot haver-hi un ús “no adequat”.

Doncs bé, una alternativa de finançament que és de més grat per a les entitats financeres és la “pòlissa de crèdit per a la bestreta de factures”. El seu funcionament és com el d’una pòlissa de crèdit, però els càrrecs en la pòlissa queden restringits i controlats pel banc.

En què consisteix la pòlissa de crèdit per a la bestreta de factures?

Una pòlissa de crèdit consisteix en un compte corrent que posa a disposició una entitat bancària i que permet disposar d’una quantitat de diners a discreció del titular, utilitzant per a això els instruments de mobilització de tals fons que són habituals en un compte corrent.

Així mateix, en una pòlissa de crèdit es poden realitzar tant disposicions com imposicions de fons. Usualment en la pòlissa de crèdit se sol indicar un venciment, si bé pot ser objecte de renovació tàcita o expressa previ acord entre les parts.

Per això, la pòlissa de crèdit constitueix una de les fórmules de finançament empresarial més flexibles que existeixen en l’àmbit bancari per cobrir els desfasaments temporals de tresoreria. Per això és molt útil per a aquelles empreses que tenen períodes de cobrament superiors als de pagament en les seves operacions habituals.

Habitualment, la pòlissa de crèdit es formalitza davant fedatari públic, i s’estableix un límit de disposició màxima pactat en la pòlissa de crèdit. Com a complement a aquesta pòlissa de crèdit es pot subscriure un document de garanties a favor de l’entitat bancària en relació amb el crèdit màxim que suposa la pòlissa de crèdit.

En el cas concret de la pòlissa de crèdit per a bestreta de factures, s’utilitza aquest instrument per anticipar la percepció de l’import de les factures emeses, i es pot disposar d’aquest import mitjançant l’import de les factures que es lliuren per a la seva gestió de cobrament. Per tant, la garantia principal del reemborsament dels fons anticipats es basa en el futur cobrament de les factures emeses.

Per exemple:

Un banc li obre una pòlissa de crèdit fins a un límit determinat. Les disposicions sobre aquest límit li autoritzen només quan l’empresa presenta factures encara no vençudes a càrrec dels seus clients (per exemple, s’autoritza una disposició del 80% o del 90% de l’import d’aquestes factures). Quan arriba el venciment i es rep el cobrament per transferència (cobrament que és monitorat pel banc i que s’ha de rebre en el mateix compte), el límit torna a quedar disponible.

En relació amb els principals costos que poden sorgir en la contractació d’una pòlissa de crèdit són els següents:

Tipus d’interès: és el preu fixat en relació amb el capital disposat durant la vigència de la pòlissa. Es calcula sobre les quantitats disposades i pot ser de caràcter fix o indexat a un tipus de referència (usualment EURIBOR).
Comissió d’obertura: sol consistir en un percentatge del límit de crèdit (com a màxim sol ser el 2%).
Comissió de renovació anual: se sol produir en cada renovació periòdica de la pòlissa de crèdit i com a màxim sol coincidir amb la comissió d’obertura.
Comissió de disponibilitat: es fixa en un percentatge del saldo no utilitzat durant la vigència de la pòlissa de crèdit.
Comissió per saldo excedit: en el supòsit d’excedir temporalment el límit de crèdit concedit, s’haurà de fer front al pagament d’un interès superior al tipus fixat sobre la resta.
Comissió de cancel·lació anticipada: no és massa usual i es reportaria en el supòsit de la cancel·lació anticipada de la pòlissa de crèdit respecte del terme previst per a això.
Comissió d’estudi: també és poc freqüent i es pot exigir per l’entitat bancària pel fet de l’anàlisi econòmicofinancera que s’ha d’efectuar amb caràcter previ a la concessió del crèdit
Addicionalment als costos enunciats, es produiran despeses per la formalització jurídica de l’operació; en tal cas es produiran costos per l’atorgament notarial de l’operació i, si escau, de les garanties annexes que es puguin atorgar per a la formalització de la pòlissa de crèdit.

II. ASPECTES JURÍDICS DE LA PÒLISSA DE CRÈDIT PER A BESTRETA DE FACTURES

Des d’una perspectiva jurídica, la pòlissa de crèdit és un contracte pel qual una entitat creditícia, usualment un banc, s’obliga a tenir a la disposició d’una persona o entitat una determinada suma de diners dins del límit pactat i per un temps fix o indeterminat.

En l’àmbit jurídic espanyol, l’obertura de crèdit apareix esmentada en determinades normes legals. Així, per exemple en els articles 175.7 i 323 del Codi de comerç s’esmenta aquesta figura jurídica; en l’article 153 de la Llei hipotecària, així com en la Llei 16/2011, de 24 de juny, de contractes de crèdit al consum i la Circular 5/2012, de 27 de juny, del Banc d’Espanya, a entitats de crèdit i proveïdors de serveis de pagament, sobre transparència dels serveis bancaris i responsabilitat en la concessió de préstecs. No obstant això, malgrat les mencions indicades, no existeix en el dret mercantil espanyol una regulació completa d’aquesta figura jurídica. En conseqüència, la figura de la pòlissa de crèdit i, en particular, quan es condiciona o vincula a la bestreta de factures comercials, s’ha anat configurant sobre la base de la pràctica bancària d’aquesta figura, així com de determinats pronunciaments jurisprudencials.

L’obertura de crèdit es caracteritza, per tant, pel fet que el banc es compromet a donar diners a l’acreditat o assumir una obligació de posar determinada quantitat de diners a la disposició del mateix acreditat, i aquest es compromet a restituir la quantitat que l’acreditant li va lliurar directament i immediata, en complir l’obligació.

Per tant, es tracta d’un contracte pel qual una entitat de crèdit compromet una quantitat o crèdit al seu client contractant, compromís que li porta a proporcionar-li fons, de les molt diverses formes que es pot efectuar, fins a una certa quantia o límit, percebent per tal facilitat creditícia una comissió (de disponibilitat), així com uns interessos que es giraran d’acord amb les condicions pactades, per tots i cadascun dels dies en què l’acreditat degui una suma de diners i en funció de les quantitats disposades a cada moment.

La doctrina destaca la seva importància econòmica en el sistema comercial actual per raó de la facilitat creditícia que implica aquest contracte que permet la disposició, total o parcial, de diners.

La particularitat de la pòlissa de crèdit per a la bestreta de factures consisteix que els càrrecs o disposicions en la pòlissa de crèdit que pugui efectuar l’acreditat queden restringits i condicionats per l’entitat bancària quan l’empresa presenti factures no vençudes a càrrec dels seus clients, i es produeix l’abonament en el compte de crèdit quan es rep el cobrament per transferència que també és monitorat pel banc acreditant, per la qual cosa s’ha de percebre en el mateix compte bancari en la qual s’instrumenta la pòlissa de crèdit. Una vegada produït el cobrament de la factura, la quantia que s’havia disposat prèviament queda de nou disponible fins al límit establert en la pòlissa de crèdit.

Així mateix cal ressenyar que el banc sol autoritzar una disposició de l’import de la factura que representa un percentatge (entre el 70% i el 90%) de l’import de la factura que s’anticipa.

D’altra banda, cal assenyalar les principals diferències entre la pòlissa de crèdit per a bestreta de factures i el préstec bancari. Aquestes són:

(i) La disposició de fons en el cas d’una pòlissa de crèdit per a bestreta de factures es vincula a l’emissió prèvia de les factures, mentre que en el cas d’un préstec usualment la disposició de la quantitat prestada s’efectua de forma única a l’inici del contracte.

(ii) En un préstec, el banc lliura al prestatari l’import assenyalat en el contracte, mentre que en l’obertura de crèdit existeix un compromís de lliurament de fons fins a un límit sempre que es lliurin prèviament factures amb caràcter previ al seu venciment.

(iii) En el cas d’un préstec el deute del client es redueix mitjançant les amortitzacions o devolució parcial de la quantitat prestada. La devolució total d’aquesta quantitat suposarà la cancel·lació del préstec. En el cas de la pòlissa de crèdit per a bestreta de factures, l’import disposat es redueix mitjançant el cobrament de les factures que han estat prèviament disposades.

(iv) En el cas del préstec el venciment es produeix en la data estipulada, si bé hi ha la possibilitat de la seva amortització anticipada. En el cas d’una pòlissa de crèdit és usual que se’n pacti la renovació anual.

Finalment, cal assenyalar que la Llei 5/2015 de foment del finançament empresarial contempla un dret de les pimes en el cas que es cancel·li el finançament empresarial per part de l’entitat bancària.

Així, les entitats de crèdit estan obligades a notificar per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció, i amb una antelació mínima de tres mesos, la seva intenció de no prorrogar o extingir el flux de finançament que vinguin concedint a una PIME o de disminuir-lo en una quantia igual o superior al 35 per cent.

El termini de tres mesos assenyalat anteriorment es computarà atenent la data de venciment del contracte de crèdit de més quantia dels que componen el flux de finançament. Les entitats financeres han de complir les següents obligacions de preavís i informació amb els seus clients que tinguin la consideració de PIMES.

Existeixen algunes exclusions a aquesta obligació de preavís; les principals són: quan la durada màxima dels contractes sigui igual o inferior a tres mesos; en el cas de concurs de creditors de la PIME; per resolució del contracte per incompliment de les obligacions per part de la PIME, etc.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Una salutació cordial,

Comparteix l’article


Esta web utiliza las cookies _ga/_utm propiedad de Google Analytics, persistentes durante 2 años, para habilitar la función de control de visitas únicas con el fin de facilitarle su navegación por el sitio web. Si continúa navegando consideramos que está de acuerdo con su uso. Podrá revocar el consentimiento y obtener más información consultando nuestra Política de cookies Mas información

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca